La Filosofia i l'espera II (i segueix)

Vaig voler buscar al cercador els mots espera-filosofia i vaig trobar l'entrada esperanza en el Diccionario de la Filosofía de José Ferrater Mora i Josep Maria Terricabras. Hi feia força incís en el pensador Pedro Laín Entralgo, raó per la qual vaig buscar i trobar un text, La Filosofia de la esperanza de Pedro Lain, d'un tal José Mª Díez-Alegría S.J.
De les primeres línies de lectura d'aquest text vaig escriure la darrera entrada a aquest bloc (l'enllaç al text i al diccionari s'hi troba). Vaig seguir llegint, i buscant. De la perplexitat del que vaig anar trobant han vingut tots aquests dies sense escriure res més. El text sobre Laín semblava engrescador, si més no em permetia fer un breu repàs del concepte d'esperança passant per pensadors com San Agustíi Santo Tomás de Aquino, però poc a poc, encara que l'autor seguís el repàs per la història de la filosofia i la seva relació amb l'esperança, va anar-se dibuixant un panorama catòlic recalcitrant, i una visió rància, per exemple, del marxisme. Així vaig seguir buscant sobre el filòsof Laín, i vaig acabar entrant a pàgines tenyides dels colors de la bandera espanyola, amb discursos clarament catòlics i espanyolistes. Així he sabut que va ser un dels falangistes més importants, tot i que dispensat a posteriori de tota culpa respecte del règim feixista esgrimint el seu pensament com a senyera d'humanitat. Vaig trobar moltes altres coses que no tenen res a veure amb l'espera.
, i que m'allunyaven del meu centre d'interès. Pensava en fer un cop d'ull al seu llibre, La espera y la esperanza, però me n'estaré.
El que m'ha permès és separar el terme d'espera del d'esperança. L'esperança no és el que vull tractar, no és "l'espera esperançada" ni tant sols "l'espera desesperançada" la que vull observar. És una espera que si bé es relaciona amb una promesa, no ho fa en l'esperança de que allò es compleixi, sino amb la certesa de que es complirà. I aquesta certesa és una altra cosa, és a un dels llocs on vull anar a parar.