La filosofia i l'espera. I (i segueix)

Tot buscant bibliografia de la Filosofia sobre l'espera he trobat unes referències al text de Pedro Laín Entralgo La espera y la esperanza. Historia y Teoría de la esperanza. El text que el comenta parla de la diferència entre la filosofia grega (amb una concepció cíclica del devenir universal que l'impossibilita tenir una actitud escatològica i per tant esperançada) i el pensament cristià (l'esperança de Sant Pau, la d'Israel, de consumació d'un segle futur, desde la plenitud dels temps mesiànics, de l'oportunitat suprema, de la novetat de la vida nova) i això m'ha portat a pensar en com de lluny està la societat actual de tenir l'espera en cap d'aquestes magnituds. Si pels grecs no hi havia lloc per l'espera -sí, però, pels romans: Mentre s'espera viure, la vida passa, Séneca- i pels cristians l'espera és fonamental, la nostra societat té l'espera en un altre lloc ontològic: esperem confiats en que ens atendran, en què el tren arribarà, a que aquell vindrà, a que serem informats. Aquesta confiança sovint genera una profunda desconfiança: no és contradictori, confiem en que allò s'esdevingui però com que sabem que sovint no s'esdevé ens malfiem per avançar-nos al no-esdeveniment i estar, així, una mica i en aparença, protegits. Estem avesats a l'espera, l'espera forma part dels nostres dies -a la botiga, a la parada de l'autobús, a l'altre costat del telèfon, a que s'obri la pàgina a l'ordinador-, dels nostres "extres" -a l'aeroport, a que comenci un espectacle, a trobar algú sense haver-se citat- i dels nostres maldecaps -les sales d'espera dels CAP, les llistes d'espera quirúrgiques, les sales d'espera dels quiròfans, les llistes d'admesos en mil oposicions,...-Però tot i estar-hi avesats no en fem un ús concret en tant que moment vital: hi ha qui parla mentre s'espera, i no sempre és benvingut que ho faci. Llegim, mentre esperem si estem asseguts i hem d'estar-hi una estona; mirem, si tenim què mirar i és per poca estona; pensem, segur, en coses més o menys quotidianes; però ens manca una mena de decisió sobre l'espera: el tenim per un estat de trànsit, i quan menys s'allargui millor, sigui per la urgència en les nostres vides sigui perquè no ens faci perdre més el temps. Però no el tenim, com els cristians, com per un fet vital.

La Casa de Palla

La Casa de Palla (Programa d'art, cultura i pensament contemporani a Ràdio Montblanc, 107 FM) és un projecte tutelat per la Lídia Porcar que va més enllà de ser un programa de ràdio i un bloc. S'ubica a Montblanc, a la Conca de Barberà (Tarragona). Tant el programa com el bloc són del màxim interès si es vol conèixer i participar en l'acció cultural i associativa de Montblanc, i per extensió de la Conca, però també si es vol saber com és la vida cultural d'una comarca que ja fa temps vem caracteritzar com a "rural i perifèrica". La xarxa i les noves tecnologies -si bé no massa les aplicades al desplaçament físic de les persones- han permès que en territoris allunyats de la capital, per tant descentralitzats, es pugui fer una feina que, tot i seguint essent molts cops feixuga, amb una via de comunicació i informació amb una reciprocitat engrescadora i de fàcil accés. La feina, però, s'ha de fer igualment, i n'hi ha molta, per això tasques com les que fa La Casa de Palla esdevenen il·luminadores i lloables.
Si voleu entrar-hi aquesta és la seva adreça:
http://lacasadepalla.blogspot.com/
(també podeu clicar damunt del títol d'aquesta entrada per accedir-hi)

la societat de la informació

a "El País", Cataluña, p.10, el dissabte dia 10 d'abril, cita al sociòleg Víctor Pérez-Díaz:
"Para que una sociedad entienda lo que sucede no basta con más información, es necesario más juicio, y la formación del juicio requiere educación y procedimientos antiquísimos, como escuchar y observar".

de l'avorriment

“Es preciso atravesar el umbral del aburrimiento”
Pierre Boulez

Avui, el text publicat al salonKritik dins del "domingo festín caníbal" comença amb aquesta cita.
Pensant en l'avorriment i els nens, recordo tardes en què a una hora determinada m'ensopia i deia a la mare que m'avorria. Eren unes estones breus, i la sensació no era del tot desagradable, recordo que em forçava a imaginar coses a fer, un esforç molt concret.
Molts adults viuen aterroritzats perquè els nens i nenes no els diguin que s'avorreixen, potser no creuen en la imaginació, no li tenen fe. Si ocupem totes les hores de tots els dies de tots els mesos de totes les estacions de l'any dels nostres fills perquè no s'avorreixin i així, sobretot, no ens molestin i angoixin amb el seu avorriment, crec que estem fent minvar la seva capacitat d'autosatisfer-se, i alhora de generar pensament. He dit sobretot perquè si un nen s'avorreix a casa, a l'escola,o a l'activitat extra-escolar, sovint s'entén que són els pares, els mestres o els monitors els que no fan bé la seva tasca i que aquests el que han de provar de fer és tenir-los "a tope" tota l'estona, com si l'estímul provingués únicament de l'acció. Potser m'equivoco però crec que el silenci, la quietud, la manca de companyia, en moments donats poden estimular els nens i fer-los imaginar, pensar, i crear-se una mena de reserves d'esperit per enfrontar-se als moments -la inmensa majoria- en què no hi ha silenci, tot és moviment i gent, i més gent.

També hi ha l'avorriment generat en l'Espera. Quan no ens va bé esperar, quan l'espera no ha estat programada -i no tenim ni el diari per llegir, ni música per escoltar, ni l'agenda per avançar feina- sovint ens copsa aquesta sensació. Ens avorrim. Ens avorrim? potser estaria bé pensar-hi, perquè el cap se'ns en va, d'un lloc a l'altre, a la llista de coses que hem de fer, a allò que ens han dit, a allò que hauríem d'haver contestat, i potser encara més lluny: imaginem situacions, pensem en quelcom que hem vist, refem paisatges o converses, etc, etc. A partir d'aquesta sensació de no saber què fer per passar l'estona se'ns obre un ventall ampli de possibilitats. Què fa el nostre pensament? de debò ens avorrim? quanta estona?

Faith Wilding

El catàleg de l'exposició de la Núria Rion al Museu d'Art Modern de Tarragona, parlava puntualment del treball de Faith Wilding sobre l'espera en la vida de la dona. Vaig buscar i he trobat que va fer una performance recitant aquest poema escrit per ella:

Waiting
A Poem by Faith Wilding

Waiting . . . waiting . . . waiting . . .
Waiting for someone to come in
Waiting for someone to hold me
Waiting for someone to feed me
Waiting for someone to change my diaper Waiting . . .

Waiting to scrawl, to walk, waiting to talk
Waiting to be cuddled
Waiting for someone to take me outside
Waiting for someone to play with me
Waiting for someone to take me outside
Waiting for someone to read to me, dress me, tie my shoes
Waiting for Mommy to brush my hair
Waiting for her to curl my hair
Waiting to wear my frilly dress
Waiting to be a pretty girl
Waiting to grow up Waiting . . .

Waiting for my breasts to develop
Waiting to wear a bra
Waiting to menstruate
Waiting to read forbidden books
Waiting to stop being clumsy
Waiting to have a good figure
Waiting for my first date
Waiting to have a boyfriend
Waiting to go to a party, to be asked to dance, to dance close
Waiting to be beautiful
Waiting for the secret
Waiting for life to begin Waiting . . .

Waiting to be somebody
Waiting to wear makeup
Waiting for my pimples to go away
Waiting to wear lipstick, to wear high heels and stockings
Waiting to get dressed up, to shave my legs
Waiting to be pretty Waiting . . .

Waiting for him to notice me, to call me
Waiting for him to ask me out
Waiting for him to pay attention to me
Waiting for him to fall in love with me
Waiting for him to kiss me, touch me, touch my breasts
Waiting for him to pass my house
Waiting for him to tell me I’m beautiful
Waiting for him to ask me to go steady
Waiting to neck, to make out, waiting to go all the way
Waiting to smoke, to drink, to stay out late
Waiting to be a woman Waiting . . .
Waiting for my great love
Waiting for the perfect man
Waiting for Mr. Right Waiting . . .

Waiting to get married
Waiting for my wedding day
Waiting for my wedding night
Waiting for sex
Waiting for him to make the first move
Waiting for him to excite me
Waiting for him to give me pleasure
Waiting for him to give me an orgasm Waiting . . .
Waiting for him to come home, to fill my time Waiting . . .
Waiting for my baby to come
Waiting for my belly to swell
Waiting for my breasts to fill with milk
Waiting to feel my baby move
Waiting for my legs to stop swelling
Waiting for the first contractions
Waiting for the contractions to end
Waiting for the head to emerge
Waiting for the first scream, the afterbirth
Waiting to hold my baby
Waiting for my baby to suck my milk
Waiting for my baby to stop crying
Waiting for my baby to sleep through the night
Waiting for my breasts to dry up
Waiting to get my figure back, for the stretch marks to go away
Waiting for some time to myself
Waiting to be beautiful again
Waiting for my child to go to school
Waiting for life to begin again Waiting . . .

Waiting for my children to come home from school
Waiting for them to grow up, to leave home
Waiting to be myself
Waiting for excitement
Waiting for him to tell me something interesting, to ask me how I feel
Waiting for him to stop being crabby, reach for my hand, kiss me good morning
Waiting for fulfillment
Waiting for the children to marry
Waiting for something to happen Waiting . . .
Waiting to lose weight
Waiting for the first gray hair
Waiting for menopause
Waiting to grow wise
Waiting . . .
Waiting for my body to break down, to get ugly
Waiting for my flesh to sag
Waiting for my breasts to shrivel up
Waiting for a visit from my children, for letters
Waiting for my friends to die
Waiting for my husband to die Waiting . . .
Waiting to get sick
Waiting for things to get better
Waiting for winter to end
Waiting for the mirror to tell me that I’m old
Waiting for a good bowel movement
Waiting for the pain to go away
Waiting for the struggle to end
Waiting for release
Waiting for morning
Waiting for the end of the day
Waiting for sleep Waiting . . .

“Waiting” was performed at Womanhouse in Los Angeles sponsored by the Feminist Art Program, California Institute of the Arts.

http://faithwilding.refugia.net/