Unes notes sobre l'ESPERA:
M'interesso per l'ESPERA en situacions de la vida, pròpies i alienes, en què un hom adopta una actitud passiva davant els fets que se succeixen -agradables o no- sense haver-los escollit, decidit, o provocat: de manera inevitable.
Aquesta actitud passiva és l'objecte central de la investigació: fins a quin punt ho és, de passiva? té cap interès canviar el que s'hi esdevé? com es pot canviar el que s'hi esdevé?
Vull tractar l'ESPERA sobretot en determinades situacions: acompanyant a algú a fer-se proves/cures mèdiques o acompanyar a algú a fer determinades activitats, per la cessió del temps propi que comporta.
diumenge, 28 de febrer del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)