La Espera, melodías de la duración.

A la fi, en la meva recerca -poc esperançada, val a  dir- per la xarxa he trobat un llibre, editat el mes de juny passat (és a dir, en el transcurs de la meva "pausa" respecte la meva recerca) en el qual, sota el títol de La Espera, melodías de la duración,  s'hi donen els diferents punts de visió (que no de vista) des dels que miro l'ESPERA en aquest bloc.

Hi descriu (ho podeu comprovar aquí) com l'autor reflexiona sobre com dins del nostre ritme frenètic (i histèric, afegeixo) de vida, on tot és "instantani" com de manera obligada, l'espera es pot oferir com un espai de temps regalat sense ni haver-lo desitjat prèviament. També hi parla de l'avorriment i del desig.

M''ha fet rumiar el que comenti els anuncis de "¡no esperis!" en la venda per telèfon, a les televisions, per la xarxa,... i el fet que aquest convit a la manca de reflexió en la compra -aparentment per obtenir una oferta increïble- amaga la manca de racionalitat i utilitat de la compra. El temps en l'espera esdevé, doncs, fonamental en la valoració que fem respecte el perquè esperem, respecte del servei del que esperem gaudir. Establim una mena de relació entre el temps d'espera i el que esperem, es tracta de que hi hagi una certa proporció entre un i altre. Estem disposats a fer una llarga cua per obtenir unes entrades a un espectacle a preu molt rebaixat, o per comprar el peix acabat arribar del port, ... però en canvi ens sembla desproporcionada l'espera a qualsevol seu de l'administració pública o l'espera per retard dels transports públics o en els aeroports, l'espera a ser atesos telefònicament en un dels múltiples serveis que ens "trobem obligats" a contractar (llegir telèfon, llum, gas, aigua, ...), i una llarga llista de situacions en les que ens lamentem de l'espera a què ens obliga, perquè no la trobem ni pertinent, ni necessària ni, repeteixo, proporcionada.

No sé si parlarà d'això en Schweizer en aquest llibre, però l'actitud davant l'espera és fonamental per poder decidir si un hom s'enutja -segur que amb raó- o decideix gaudir del temps "regalat" i que no pot abreujar de cap manera. Tenim opcions davant l'espera, i cadascú té la feina en triar la que li convé, si en sap.

Afegeixo també el pdf amb l'extracte del llibre (14 pàgines) que ofereix l'editorial per fer -o no- dentetes. A mi me'n fa, perquè en aquestes pàgines veig escrit el que he escrit, el que no he escrit però trobo interessant, la línia amb la que vull enfocar l'Espera.