De la confiança en que els esdeveniments esperats se succeeixin una mostra en són les esperes en els centres mèdics. No l'espera dels resultats -que pot arribar a ser inesperada- sino l'espera en ser atesos i en la manera de ser-ho: atenció en el temps previst, per la persona adequada, en el lloc adient, amb les eines pertinents i el tracte responsable. El Centre d'atenció de salut mental on treballo n'és una bona mostra que podria analitzar. Al marge de les expectatives de curació o no (creades més pels familiars que pels propis malalts en aquest cas), hi ha l'espera confiada -o la confiança- en ser atesos amb les garanties que promet el sistema nacional de salut. Aquesta confiança es podria deteriorar si, de forma esporàdica o continuada, es comença a esdevenir allò que un hom no esperava: tracte poc afectuós per part dels diversos professionals -desde la recepcionista, passant per l'auxiliar, l'enfermer, el monitor, el doctor, etc-; perllongació excessiva del temps d'espera per ser atès, tant a casa esperant el dia de visita com a la mateixa sala d'espera el dia que toca; error/s en el diagnòstic i tractament; canvis de professionals que atenen al malalt i familiars; exemples que provoquen desorientació i desconfiança
.
Hi ha una línia estreta i fràgil en la separació entre l'ESPERA de l'ESPERAT i l'ESPERA de l'INESPERAT. Quan un hom és conscient de que la seva espera és de les primeres, que es converteixi en la segona és un gran daltabaix, i el fet de que passi sovint no depèn del propi subjecte que espera, la qual cosa agreuja el daltabaix. Depenent de les conseqüències a que doni lloc pot ser molt greu, greu, o lleu. També hi ha el taranà que té cadascú, a nivell individual, i el grau de coneixement de com funciona o pot funcionar el sistema en el qual es confia (que es pot tenir per interès/ iniciativa pròpia o se li ha ofert, a nivell individual o col·lectiu) per enfrontar-se al canvi i poder-lo gestionar amb més o menys serenitat, inclús amb possibilitats de donar-li una volta i convertir-ho en quelcom positiu. Així mateix pot donar-se que l'inesperat que s'esdevingui ens resulti a la fi més positiu.
No sé si es tractaria o no de fer una mena de taxonomia de l'espera, potser seria útil per saber en cada moment de què estic parlant. O potser seria una futilesa.
Ja tens raó, ja, en reflexionar sobre l'espera de l'esperat i l'espera de l'inesperat. És un gran tema que visc en primera plana tot sovint i que em recorda aquella cèlebre obra de Beckett, "Tot esperant Godot". És un tema carregat de tensió metafísica (esperar és una categoria de l'ésser humà) encara que la suma d'anècdotes que la sostenen (n'expliques alguna en el teu text) perden el misticisme del què està rodejada l'espera per diluir-se en l'efimereïtat. Crec que evocar i substancialitzar aquesta tensió vital que implica l'espera és molt fecund perquè en primer lloc posa nom a les coses, als sentiments, a les emocions, als neguits que l'espera implica, i en segon lloc, perquè és una vivència tot sovint col·lectiva.
ResponEliminaDius bé quan dius que "perd el misticisme del què està rodejada l'espera" i passa a diluïr-se en l'efimereïtat. És on vull anar a parar, almenys en aquests inicis. Vull dir que, ara per ara, no reflexiono sobre l'espera trascendent, humana, espiritual o no. Sino sobre l'espera que tant m'agrada que me n'ofereixis l'adjectiu (me'l regales?) d'efímera. L'espera efímera, aquella que no ha de tenir més trascendència que ser un seguit de fets que es donen a diari i que per la seva repetició i quotidianeïtat tenen, de manera contradictòria si es vol, tant l'aura d'intrascendents com la de la càrrega d'una experiència que ens mina dia a dia i canvia, poc a poc, la nostra vivència, el nostre caràcter i que ens afecta, en definitiva, a la nostra manera de fer i d'entendre la vida. És a dir, que potser no és trascendent en el sentit espiritual, però sí en el sentit que afecta i modifica el decurs de la nostra existència.
ResponEliminaQuan també dius "posar noms a les coses", dir-te que és aquesta taxonomia que més aviat em decanto per fer-la.